Crisi econòmica o ètica?
La crisi actual ha fet evident que el sistema d’economia de mercat no sap resoldre els problemes que ell mateix genera. I encara pitjor: tot i la globalització, no es té en compte la major part de la població mundial. Els milions de persones que viuen en la pobresa, els que moren de gana, els que no tenen accés a l’aigua potable, els països que són expol·liats de les seves matèries, i fins i tot els pobres dels països rics –el Quart Món- no compten pels governants que administren l’economia global.
De fet. els pobres esmentats viuen en una crisi perpètua mentre els poders d’aquest món, ocupats en acumular els beneficis del sistema.
I quan l’excés d’avidesa dels rics posa en qüestió les regles del sistema, es produeix una crisi que no paguen els que l’han causat -que guarden els milions que han arraconat- sinó els més febles, els que es quedaran sense feina, les petites i mitjanes empreses que hauran de plegar perquè no podran comptar amb crèdits dels bancs.
El principi d’igualtat, doncs, no compta en el sistema de mercat. I la Solidaritat ha quedat reduïda a les bones intencions de grups privats benintencionats, que només aconsegueixen de pal·liar algunes situacions greus. I la majoria dels Estats de països rics ni tan sols són capaços de destinar al Tercer Món el O’7% dels seus pressupostos, i alguns han arribat al cinisme d’enviar armes com ajuda als països del Tercer Món.
Països que, en lloc d’intentar superar els seus problemes individuals amb el risc de les pateres, haurien d’organitzar-se en grups capaços de dialogar amb els seus governants i amb els països que els van colonitzar i oprimir, per tal de superar l’actual situació.
El domini de les tècniques de comunicació és necessari perquè el Tercer Món s’organitzi. Cal que les entitats solidàries proporcionin ordinadors i organitzin cursos per manejar-los, per posar en marxa camins per a una invasió pacífica d’Europa i dels EEUU (penseu en la frontera de Mèxic amb els EEUU) per fer efectives i sense risc les lluites per obtenir papers, i les feines malpagades. Només del diàleg entre la diversitat de països pobres per acabar d’una vegada amb les restes de la colonització i amb els governants corruptes que van deixar-hi els colonitzadors, es podrà superar l’angoixosa situació actual. Si no es produeixen aquests canvis, i altres de complementaris, quan s’acabi la crisi actual es tornarà a la situació anterior, amb nous pobres afegits als de sempre, resignats al seu destí, dins del sistema de mercat triomfant.
Amb tot l’esmentat resta clar que a la política mundial hi domina una mancança evident d’ètica. Mancança que es pot atribuir a la major part dels polítics i de càrrecs amb responsabilitat de govern a tots els nivels. És difícil pensar que tots ells puguin dormir tranquils, a no ser que hagin perdut el sentit de la justícia i de l’equitat entre tots els homes i tots els pobles de la terra.
Sebastià Benet
9-X-08
