Quinze dies de solitud a la vall d’Àssua corregint i publicant textos que feia anys que esperaven que la prudència els alliberés.
Sol muntanyes i neu en la confiança que ja res depèn del que diran.
La llibertat d’escriure qualsevol cosa sense esperar-ne cap conseqüència, cap reacció, cap utilitat.
La llibertat de no escriure allò que no et surt del fons de l’ànima.
Pensar que un dia algú dibuixarà un somriure sobre aquests textos, i t’imaginarà amb els ulls clavats a la muntanya.
Deixa un comentari