Enyoro aquell instant fora del temps
en què la mirada es perd en el no-res,
la consciència és absent,
i la realitat queda esmicolada en una sopa d’àtoms.
Cap objectiu
cap intenció
cap esforç
Només estar sense ser.
T’esforces perseguint un destí
I un dia després d’un naufragi d’angoixes i plors,
mires al teu voltant, t’aixeques nu, i ets més feliç.
I un altre dia mires enrere i t’adones que fa dècades que els camins són més bonics
Llavors beneeixes la tempesta, segueixes els vents i és el destí qui t’acompanya.
