I un dia et trobes immers en un projecte diferent i solitari. Has trobat el camí a la resposta que la humanitat es pregunta des de fa mil anys. Bé, no tota la humanitat, només un nombre reduït de persones.
Fas la cerca a Google i trobes la pregunta, molta gent proposa camins de resposta, fins i tot n’hi ha que proposen utilitzar les fantàstiques eines que obren el camí, però el camí és feixuc i requereix art i esforç.
Bé, és evident que el camí descobert no és cap inspiració divina o una altre genialitat de Leonardo, segur que algú l’ha trepitjat abans.
Fas la cerca a Google i no apareix res, només un anglès ha construït una màquina supercomplicada per organitzar l’entrada al camí, i ha publicat un exemple de com podria ser el primer metre.
Decepció i alegria. Com és possible que des d’Alfons X el savi ningú hagi recorregut i publicat el camí de solució. Com és possible que els especialistes en la matèria no hagin demanat un cop de mà als especialistes en recorre el camí?
Alegria de descobrir que la distància entre aquests dos mons és petita, i que només falta esforç i una mica d’art per aportar una solució.
I ara el record d’una conversa de fa trenta anys emergeix de l’inconscient. “Si creus que has de fer alguna cosa, fes-la, independentment del que facin o pensin els altres”.
I ara un ramal de dubtes, si ningú ho ha fet ho faràs tu?, i si ningú ho ha fet, no serà que no es pot fer?
Si comparteixes la idea sortiran els que fa segles que no ho intenten a dir-te que no és possible, o algú et relatarà tots els inconvenients que t’aturaran en el procés.
Per altra banda, tu no ets especialista en la matèria, i tampoc en la metodologia que aplana el camí. Ni tan sols tens acreditat l’art necessari per arribar a una solució bonica. El que si tens és la tenacitat i la capacitat de llençar-te a caminar.
Així que com l’home només és amo del seu silenci, esperarem cinquanta dies per començar 500 hores i “lanzarse al camino pisando arcilla destino a las estrellas resplandecientes”.
Tenacitat
