Pensa en això: quan et regalen un bloc et regalen un enorme infern florit, una cadena de xarxes, un calabós de bits. No et donen només un bloc; no et regalen només aquest petit tauler de control que et lligues a la pantalla i passejaràs amb tu. Et regalen -no ho saben, el que és terrible és que no ho saben-, et regalen un nou tros fràgil i precari de tu mateix, cosa que és teva, però no és el teu cos, que cal lligar a la teva imatge amb el seu link com un altre jo desesperat penjant-se de la teva ganyota. Et regalen la necessitat de donar-li text perquè continuï sent un bloc; et regalen l’obsessió d’atendre a l’hora exacta a les vitrines de les Technorati, a l’anunci de Google, a l’estadística de visites. Et regalen la por al ridícul, que t’ho copiïn, que caigui l’interès i calli. Et regalen la teva marca, i la seguretat que és una marca millor que les altres, et regalen la tendència a comparar el bloc amb els altres blocs. No et regalen un bloc, tu ets el regalat, a tu t’ofereixen per a l’aniversari del bloc.
Sigues generós escriu al bloc d’un altre
P.S.
Mentre vaig perseguint el vent recupero una vella adaptació del geni de Cortazar.
