La primera mossegada d’aquest «perseguint el vent» és només per advertir que aquest bloc només pretén deixar anar alguna idea de tant en tant, amb l’única finalitat de buidar la ment.
Avui he tancat la novel·la col·laborativa i com sempre que tanco etapes em sento prou agredolç per escriure quatre línies.
Ahir vaig llegir una crítica de Rayuela, la novel·la de Cortazar que estic llegint, i deia que no té un argument en el sentit clàssic, i que fins i tot es pot llegir (a més de les dues formes establertes per l’autor) barrejant els capítols a l’atzar. Em va semblar una variant genial del gaudir de l’»aquí i ara», sense esperar el desenvolupament d’algun argument.
Salut
