Es comença a escriure amb el matxet a la mà podant les idees dels no sé, i dels no puc, regades pels no saps i els no pots creadors d’impossibles infantils.
Cal connectar neurones que no s’havien trobat mai, cal establir nous circuits neuronals, i per això, escriure és obrir camins, nous corriols que anirem trepitjant dia a dia fins que la pluja faci reguerots.
Escriure és esperar que una tempesta de llamps i trons obri connexions fluides entre el bosc de neurones i el de les alzines.
S’aprèn a escriure escrivint i somniant que un dia serà poesia.
