Només són cèl·lules que neixen, viuen, es reprodueixen, i moren en tu,
i tu les ignores.
Elles tenen el poder,
Elles et donen i et prenen la vida,
Elles es coordinen per decidir quan respires, quan bategues i quan t’emociones.
Elles decideixen quan sues, quan tens gana i quan t’enamores.
Elles manen en els teus dolors i alegries,
i tu, les ignores.
Ni un reconeixement, ni un estudi, ni tan sols una mica de curiositat.
Ni un moment d’atenció.
Tu continues distret, i així et va.
Distret
