Als amics curiosos de l’altra banda de les fronteres.
Probablement, algú es pregunta per què un català amb vocació de sense fronteres vota per la independència.
Jo somio amb un planeta amable i sense fronteres amb un govern únic sense dictadures ni democràcies, regit per la més bonica Artistocràcia.
Un espai on cadascú estigui pendent del missatge dels seus artistes i aquests de les inquietuds dels seus fans.
Un món on els sociòlegs escolten Els Beatles i Justin Bieber, Pau Gasol i Ronaldo, Plató i Krisnamurti, Dalí i Chancho, Saramago i Cervantes, i els artistes de tots els racons del planeta per comprendre el missatge de l’esforç i la bellesa tamisat per la seva influència en les persones.
Un món modern en què siguin comptabilitzades les reproduccions de les seves músiques, les entrades als estadis, els comentaris a les seves idees, les visites als seus museus, les lectures dels seus llibres, els likes a Facebook i qualsevol rastre que deixin els fans per conèixer de primera mà on i quan els seus valors són reflectits a les comunitats.
Un món on els recursos, recursos que no són ni teus ni meus sinó del planeta, siguin assignats al compliment de les prioritats de l’expressió artística, en funció de l’atenció que els presta cada comunitat.
Un món intricat de comunitats i sensibilitats locals i globals unides per interessos comuns que administren els recursos assignats per satisfer les vostres necessitats.
Un món on qualsevol norma sigui sotmesa a la Llei natural reconeixent el dret de tots els éssers vius a viure i desenvolupar-se d’acord amb la seva naturalesa, i on comunitàriament s’incentiva a cadascú a aconseguir la millor expressió de si mateix. Sí, les plantes i els bacteris també han de tenir el seu espai protegit en aquest món.
Un món on per fi entenguem el cicle de la vida incorporant a la mort en el procés i acceptem que tot això no és més que la conseqüència natural del brutal i violent Big Bang que manté aquest univers en flames 13.700.000.000, sí tretze mil set-cents milions d’anys després.
Una utopia que no s’explica amb detall en poques línies, i a la qual és fàcil buscar peròs i defectes, o omplir d’adjectius impossibles, però sens dubte una imatge més bonica que la que mostra aquest segle XXI amb 805 milions de persones patint el que és indicible, i un planeta asfaltat per la plaga de la humanitat.
I per què no sent fan de la democràcia ni de les fronteres vull votar per la independència de Catalunya?
Doncs perquè no ens aproparem al meu somni sumant matrimonis d’interessos per concentrar poders creant imperis i grans lleis, sinó apropant-nos als que somriuen tossudament i pacíficament per intentar crear un món diferent que probablement serà més bonic.
Vaig néixer en un univers en flames, i no pretenc apagar-lo, però sí que vull aportar una mica de bellesa al voltant del meu granet de sorra.
