De cop tres lletres cristal·litzen en aquest espai ínfim que va del cristal·lí a les ulleres.
P A U
Com un collage convertit en puzle calidoscòpic, per uns segons un troba un fil, un fi fil conductor que «per dites i per fets que has admirat tant» (Perdona el préstec Silvio) li precedeix els passos.
Potser avui sigui capaç de compartir alguns punts que marquen el camí
Preguntes, preguntes, preguntes. Preguntes que cal acomodar a la resposta, la meva única resposta.
Què feia jo amb pantalons curts fugint dels conflictes? Qui em va portar a celebrar l’aniversari de la Premi Nobel de la Pau Rigoberta Menchú? On vaig trobar aquest pseudònim de «El físic de La Pau» quan jugava a periodista de barri als noranta? Quina estranya estrella em va portar deu anys al barri de La Pau? Quantes hores vaig passar en companyia de les idees d’Albert Einstein comprenent “la seva pau” i aprenent una mica de física? Qui em portaria al Parlament de la Fraternitat o Justícia i Pau a enterrar les meves hores de voluntariat? Quin cel em va nomenar àngel d’un Corresponsal de Pau?
Quants llibres de filosofia van caure sota els meus ulls mentre la pau es barrejava entre les pàgines? Qui em va portar a les manifestacions del No a la Guerra? Qui va forjar aquest caràcter sobre els meus gens.?… (a hores d’ara segur que ja saps que vaig aprendre a preguntar de Krisnamurti!) i … Cóm aquest fil va romandre invisible als ulls entre tanta activitat i tant cotxe de carreres?
La Pau és l’única resposta (Gràcies, Geraldine per aportar aquesta frase a la meva ment des del tauler d’escacs a les teves illes Filipines).
Però aquesta visió ve acompanyada d’una altra idea -potser més pràctica- jo vaig creure en la meva ignorància i durant més de mig segle que aquesta tendència a la Pau era una cosa natural en l’ésser humà, una cosa així com un balanceig entre bé i el mal, o la pau i la guerra, que a tots ens bressol imperceptiblement. Però aquests dies seguint la meva passió per explorar els rius del coneixement vaig preguntar a Google i per sorpresa meva vaig trobar un corrent de pensament recollit dels mestres sufís del nostre maltractat Afganistan que m’ha portat a canviar d’opinió: L’Eneagrama.
L’Eneagrama parteix d’un dibuix que com a representació gràfica intenta plasmar els 9 arquetips de la personalitat profunda de l’ésser humà i a un d’aquests arquetips li assigna el paper del “pacificador” identificant aquesta pulsió que potser doni resposta a les meves preguntes.
La mala notícia és que els altres 8 arquetips paradigmàtics caminen en altres quefers no menys nobles, però si més bel·licosos, i la pitjor notícia és que només un de cada 9 alumnes dels meus cursos de resolució de conflictes portarà la pau al seu riu.
Per sort totes les formes de classificar al eser humà ens porten arquetips i models diferents, amb diferents pulsions, diferents maneres de pensar, i una varietat de salses que ens fan la vida menys avorrida…
Continuarem explorant els confins del coneixement.
