Què passaria si en construir un país ens donessin un Apple Watch o similar al lloc del DNI. Quines possibilitats s’obren per somiar una societat moderna, més eficaç, més justa, més lliure o més feliç. Naturalment, és un exercici d’imaginació i no es pretén estudiar tots els pros i contres, però la idea sembla atractiva.
Imagino la cara de Tim Cook i els CEO de les principals empreses del món veient la possibilitat de vendre 10.000.000 d’aparells d’una tacada i la possibilitat d’exportar l’experiència a altres països. Segurament els preus d’oferta serien realment competitius i les propostes de personalització ens portarien a un producte nou per seguir la saga dels iPod, iPad. iPhone, iCar, etc. Li anomeno iID i començo a somiar.
Amb el meu iID puc fer cobraments i pagaments, i si tots els habitants en tenen un ja no necessitem emetre bitllets i monedes, i la fàbrica nacional de moneda i timbre es pot dedicar a coses més útils.
Ja que totes les meves transaccions econòmiques són electròniques, puc deixar de fer factures i rebuts en paper, de manera que perdonaré la vida a alguns arbres.
I com que bona part dels diners que circulen són diners públics, podríem fer públics els comptes públics, així almenys si algú malversa fons públics estarem al corrent des del primer moment. Per cert, si no hi ha bitllets de 500 crec que hem posat llum als suborns, sobres, caixes B, defraudació d’impostos, evasió de capitals… No és que ara sigui impossible fer trastades, el que passa és que queden registrades, i si impliquen diners públics estan a la vista de tot el món.
I ja que hisenda sap de tots els meus moviments, m’estalviaré fer les declaracions d’impostos, pel fet que la seva màquina ja té totes les dades i n’hi haurà prou amb un cop de canell per acceptar l’import i pagar l’impost. Per fi, els senyors d’hisenda es podran dedicar a tasques menys burocràtiques. Per cert, si obren un banc els domicilio la nòmina i els rebuts, i ens traiem de sobre alguns hereus del negoci de la usura.
I si tenen totes les meves dades ja em poden donar tot el seu catàleg de serveis sense necessitat d’afegir-hi burocràcia. El metro em farà el descompte de multi-viatge, el de família nombrosa, i el de pensionista, i podré eliminar de la butxaca la targeta rosa, el carnet de jubilat i fins i tot les targetes de fidelització dels meus comerços habituals. Tots sabran el bon client que soc, el que m’agrada i em faran els descomptes adequats.
Quina meravella, ara podem dibuixar un sistema impositiu més ajustat a la realitat. Si has gastat un milió en cotxes de luxe pagaràs molt, però si ho has gastat en salut, potser et mereixes una ajuda pública. Tot el sistema es pot dissenyar des de zero. Amb la tranquil·litat d’haver reduït el frau i els costos de control, hi haurà diners per fer moltes coses.
I si hi ha diners i sabem el que les persones fan amb els seus diners, els podríem fer un ingrés en compte a aquells que més pateixen, de manera que no baixessin del llindar de la pobresa.
WoW això em comença a agradar, però què més es pot fer amb el meu iID?
Aquest aparell sap de la meva salut, del meu pols i del meu historial mèdic, i de les meves malalties, i de les meves compres a la farmàcia, així què doneu aquestes dades a un especialista en salut pública i ja tenim un pla de prevenció de la grip i el meu iID és a partir d’ara el meu metge de capçalera.
I si m’agafa un patatús al carrer o em dona una arrítmia el meu iID em manté geolocalitzat i connectat amb el servei d’urgències, que amb el meu historial a mà em pot enviar una ambulància, o potser podrà avisar altres iID que estan a menys de 100 metres del meu cos perquè em donin els primers auxilis.
I si tenim milions d’habitants geolocalitzats al territori, podem veure les necessitats de transport públic, i s’acabaran les cues del metro i els aeroports fantasma.
Un ordinador jugant al SimCity pot administrar els recursos i les inversions públiques de manera infinitament més eficient. Ja estic esperant un sistema de transport públic fluid que em porti a la feina sense transbords ni esperes.
I què farem els ciutadans amb un sistema de comunicació estandarditzat instantani i universal? Les possibilitats són infinites i s’obre un espai enorme per a l’emprenedoria i la imaginació.
Ah si, me n’oblidava, estàs pensant en el papa estat, el gran germà, la privadesa i totes aquestes coses. Si, tens raó és un gran inconvenient, ara serà molt difícil mentir a hisenda, enganyar la teva dona, fer creure el cap que estàs treballant, o presumir del que no ets.
Anar de putes, cruspir-se una llagosta amb Dom Pérignon, furgar a les escombraries, ser Monsieur tout le monde o la importància de dir-se Ernesto, posaran a la nostra societat davant les seves incongruències i dobles rasers, però sempre podràs deixar el teu iID a casa o viatjar a un d’aquests països que encara usen bitllets, corrupció i pobresa per tirar endavant.
