Avui li dona per acabar la seva singladura l’any 2011, aquest fantàstic any en què tants hem descobert tantes coses, i al que li hauríem d’estar eternament agraïts.
Personalment, ha estat un bon any, he vist néixer Violeta, Mina, Muriel, Cora i tantes altres criatures que reparteixen felicitat al seu voltant, he après -més que estudiat- en aquest espai/temps inabastable que s’obre darrere de la pantalla, he vist gent patir, encara que per a mi no ha estat una novetat, perquè ja als setanta patien a Biafra, i seguim aquí sense fer res al respecte, perdó gairebé res.
Apple ha crescut un 66% l’any que Steve Jobs es va acomiadar discretament com tants altres que ens van deixar i la veritat lamento que no fossin gaires més els que en lloc de patir i compartir patiments no hagin passat a descansar en pau. El 2011 ens ha portat als set mil milions d’habitants, més del doble dels que vaig trobar en arribar a aquest planeta finit. Ara no ens ho sembla, ja estem més a prop de l’extinció o de la dràstica desfeta que ens permeti deixar de ser una plaga amenaçadora per a qualsevol altra espècie.
He cultivat somnis, he estat feliçment empès a emprendre Voxcanina, he aconseguit èxits professionals i he aprofitat l’oportunitat d’ajudar molta gent que es mou a Internet per palanquejar els seus projectes no lucratius.
I la singladura del 2011 ens deixa a les portes del 2012 capgirant l’últim katún que augura el seu punt àlgid el 21 de desembre amb el final del compte llarg, el final del «no temps» del qual gairebé no sabem res.
El que si sabem és que el nostre petit món va revolucionat. Ells dormien i es van despertar, mentre els de sempre continuen robant o atenent la cosa pública amb gestos del segle XIX intentant posar portes al camp, censura a Internet o ciris a les seves tradicions… i mentrestant una nova generació arriba a la majoria d’edat amb una altra manera de fer, de pensar i de viure, una generació que ens dona cent voltes en habilitats, capacitats, formació i… sobretot per la seva visió ètica de l’univers i del paper que hi juguem.
Tinc enormes ganes de viure aquest apassionant 2012 en què tantes coses semblen destinades a canviar, i no serà a la TV o als discursos de clergues cronistes i polítics on es podrà seguir l’acció, sinó en les frases dels nens, a les cares que es creuen al nostre camí, i com no, a les xarxes d’Internet.
Alguns anuncien desastres i patiments, i què! Això no és res de nou sota el sol, vaig veure gent patir i espècies extingint-se des que vaig néixer, i si la guerra i la fam colpegessin la nostra porta, en lloc de la dels altres això no seria massa rellevant comparat amb l’oportunitat de veure en directe per Internet com les persones prenen noves postures davant dels esdeveniments.
Gràcies per compartir la meva il·lusió per aquest 2012 que sens dubte no ens deixarà indiferents.
